Processionària del pi 2026: canvi climàtic, cicles i control | Forescat
Processionària del pi 2026: canvi climàtic, cicle i control | Forescat
Si tens pins a prop de casa o a la teva finca, ja coneixes les bosses blanques hivernals i la filera d'erugues a la primavera. La processionària fa dècades que és una plaga forestal endèmica a Catalunya. Però el canvi climàtic ha alterat la seva biologia de maneres que obliguen a actualitzar per complet com la gestionem el 2026.
2.100 m
Altitud màxima al Pirineu català (2024) — era 900 m el 1972
–4 setm.
Avançament del cicle en zones baixes pel canvi climàtic
90%
Eficàcia màxima del Btk en condicions òptimes (fases L2–L3)
500.000
Pèls urticants per eruga — actius mesos en bosses buides
100%
Masses de pi de Catalunya amb presència de processionària
30%
Mortalitat arbòria màxima per defoliació repetida + sequera
Què és la processionària del pi?
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una papallona nocturna les erugues de la qual s'alimenten de les acícules dels pins i d'altres coníferes. El seu nom ve de la característica fila índia —la "processó"— que formen quan baixen de l'arbre a la primavera per enterrar-se al sòl i pupar. És l'insecte defoliador més important dels boscos de pi de l'arc mediterrani i està present al 100% de les masses de pi catalanes.
El problema no és només forestal. Les erugues estan cobertes de pèls urticants que contenen una proteïna anomenada taumetopoïna, capaç de causar reaccions al·lèrgiques severes en persones i animals. En gossos, el contacte pot ser una urgència veterinària que requereix atenció immediata.
🐕 Perill per a gossos: urgència veterinària sense demora
Els gossos són els animals més afectats pel seu instint d'ensumar o mossegar les erugues. La llengua és la zona més freqüentment danyada. Les reaccions van de l'edema lingual a la necrosi de la punta de la llengua i l'anafilaxi. Si sospites que el teu gos ha contactat amb erugues, ves al veterinari immediatament, encara que sembli bé al principi.
Com el canvi climàtic ha alterat la plaga
Fins fa dues dècades, els gestors forestals catalans treballaven amb un mapa mental clar: la processionària habitava per sota dels 1.000–1.200 metres al Pirineu, amb un cicle anual estable i predictible. Aquest mapa ja no és vàlid.
Els estudis del CREAF i el CTFC documenten dos canvis fonamentals impulsats per l'augment de les temperatures mínimes hivernals: l'ascens altitudinal sostingut i l'avançament del cicle fenològic. Ambdós tenen conseqüències directes sobre quan i com cal actuar.
Ascens altitudinal documentat al Pirineu català
El límit altitudinal de la processionària el marca la temperatura mínima hivernal letal per a les larves. En pujar aquestes temperatures, l'insecte pot colonitzar cotes cada cop més altes. El resultat és una expansió de fins a 1.200 metres en poc més de 50 anys.
Altitud màxima de distribució — Pirineu català (1972–2026)
Altitud màxima (m s.n.m.)Increment de temperatura (°C vs. 1972)
A les zones de baixa altitud de Catalunya, el cicle biològic s'ha avançat entre 3 i 4 setmanes respecte als registres dels anys 1990. Això implica que al litoral i prelitoral la finestra òptima de tractament amb Btk (fases larvàries L2–L3) ha passat de situar-se al novembre-desembre a correspondre ara a octubre-novembre, i fins i tot a finals de setembre en anys càlids.
Conseqüència pràctica: si continues utilitzant el calendari de tractament de fa 15 anys, arribes tard. Els paranys de feromones instal·lats des del juny són imprescindibles per calibrar el moment exacte de cada any i de cada zona.
El cicle biològic pas a pas
Conèixer les 8 fases del cicle és essencial per actuar en el moment correcte i triar el mètode més eficaç. Cada fase obre o tanca diferents finestres d'intervenció.
Les fases més crítiques
Bossa hivernal (octubre–febrer, fases L2–L5): és el període clau per als tractaments amb Btk (L2–L3) i per a l'eliminació manual de bosses (L4–L5). La bossa regula la temperatura interna i està sempre orientada per maximitzar la captació solar.
Processó d'enterrament (febrer–abril en zones baixes): és la fase de major risc sanitari per a persones i animals. Les erugues baixen en fila i s'enterren al sòl. Les erugues exposades alliberen més pèls urticants quan se senten amenaçades.
Diapausa al sòl (març–juny): la pupa pot allargar-se fins a 3–5 anys, la qual cosa fa difícil predir el volum d'emergència de l'any següent.
Quins pins se'n poden veure afectats?
Pràcticament totes les espècies de pi presents a Catalunya són susceptibles. La diferència de susceptibilitat entre espècies és menys rellevant que l'altitud i les condicions d'estrès hídric de l'arbre.
Espècie de pi
Susceptibilitat
Distribució a Catalunya
Pi blanc(Pinus halepensis)
Molt alta
Litoral, prelitoral, interior sec — l'espècie més estesa
Pi pinyoner(Pinus pinea)
Alta
Costa, Delta de l'Ebre, zones baixes
Pi negre(Pinus uncinata)
Alta
Pirineu — ara colonitzat per la processionària fins a 2.100 m
Pi roig(Pinus sylvestris)
Alta
Prepirineu, pis montà (600–1.600 m)
Pi de Monterrey(Pinus radiata)
Alta
Plantacions, nord-est de Catalunya
Risc per a persones i animals
Cada eruga de processionària pot tenir entre 400.000 i 500.000 pèls urticants (setes de tipus II). Quan se sent amenaçada, els allibera activament a l'aire. Els pèls contenen taumetopoïna, una proteïna que activa el sistema immune de forma aguda en contactar amb pell, ulls o mucoses. Els pèls romanen actius durant mesos, fins i tot en bosses completament buides.
Tipus de reacció en persones — freqüència relativa estimada
Literatura mèdica i fitosanitària sobre Thaumetopoea pityocampa
Si veus la processó al sòl: mantén distància, no deixis apropar-hi nens ni mascotes. Les erugues en processó estan estressades i alliberen pèls urticants de forma activa. Rodejar la columna d'erugues per evitar creuar-la és sempre l'opció correcta.
Mètodes de control que funcionen el 2026
No tots els mètodes són igualment vàlids per a totes les situacions. La clau està a triar el mètode adequat segons l'escala de l'actuació, la fase de la plaga i l'entorn. El següent gràfic mostra l'eficàcia comparada dels principals mètodes per a dos escenaris típics.
Eficàcia de cada mètode segons escala d'actuació (%)
CTFC / INIA — comparativa de mètodes fitosanitaris en masses forestals mediterrànies (2022–2024)
1. Bacillus thuringiensis var. kurstaki (Btk)Mètode de referència
Bacteri natural les proteïnes cristal·lines del qual són tòxiques específicament per a larves de lepidòpters. Les erugues moren en 24–72 hores en ingerir les acícules tractades. Completament innocu per a mamífers, aus i insectes beneficiosos. Eficàcia del 70–90% amb bona temporització.
Eficàcia: 70–90% · Impacte ambiental: molt baix · Escala: masses extenses ✓ · Cost: 1–3 €/arbre (aeri)
Injecció directa al tronc d'un insecticida sistèmic que es distribueix per la saba. Molt selectiu, sense impacte en fauna no objectiu. Ideal per a arbres singulars d'alt valor, parcs urbans i zones properes a cursos d'aigua on els tractaments aeris no estan autoritzats.
Eficàcia arbre individual: alta · Cost: 5–15 €/arbre · No escalable per a masses extenses
3. Anelles antiprocessionàriaÚs puntual
Barrera física instal·lada al tronc que impedeix el descens de les erugues durant la processó d'enterrament (instal·lar entre febrer i març). Les erugues capturades s'eliminen amb EPI complet: guants gruixuts, mascareta FFP2+, ulleres hermètiques.
Eficàcia arbre individual: alta · No escalable · Requereix EPI complet en la manipulació
4. Eliminació manual de bossesDesembre–Febrer
Retirada i destrucció de bosses quan les erugues estan al seu interior (entre desembre i febrer). Eficaç per a arbres de jardí, parcs i zones d'alta freqüentació. EPI obligatori: guants gruixuts (no làtex), mascareta FFP2+, ulleres hermètiques. Les bosses es destrueixen per incineració o immersió perllongada en aigua.
Eficàcia arbre individual: alta · Cost en mà d'obra: alt · Les bosses buides continuen sent perilloses
5. Paranys de feromonesMonitoratge essencial
Capturen mascles adults durant el vol nupcial (juny–agost). La seva principal utilitat és com a eina de seguiment: determinen el pic de vol d'adults i permeten calibrar amb exactitud quan arribarà la fase L2–L3, és a dir, quan aplicar el Btk. A gran escala no controlen la infestació per si soles.
Control masses: baix · Monitoratge per calibrar Btk: imprescindible
Calendari ajustat al canvi climàtic (2026)
Aquest és un dels canvis més importants per a la gestió pràctica: els calendaris de tractament dels anys 2000–2010 ja no són vàlids. Les dates s'han avançat en totes les zones altitudinals a conseqüència de l'avançament fenològic documentat.
Finestra òptima de tractament amb Btk (fases L2–L3) per altitud
CTFC / CREAF — actualització fenològica 2024–2026
Zona altitudinal
Vol adults
Finestra Btk (L2–L3)
Processó d'enterrament
Litoral i prelitoral (<300 m)
Juny–Jul
Set–Oct
Gen–Feb
Interior i prelitoral mitjà (300–700 m)
Juny–Ago
Oct–Nov
Feb–Març
Altitud intermèdia (700–1.200 m)
Jul–Ago
Nov–Des
Març–Abr
Prepirineu i Pirineu (>1.200 m)
Ago–Set
Des–Gen
Abr–Maig
El que diu la normativa
Aplicar productes fitosanitaris (inclòs el Btk biològic) a Catalunya té requisits legals que no poden ignorar-se:
Carnet de manipulador de productes fitosanitaris (nivell bàsic o qualificat segons el producte) — obligatori per a qualsevol persona que apliqui aquests productes.
Registre de tractaments fitosanitaris — obligatori per a tots els tractaments; cal conservar-lo almenys 3 anys.
Autorització per a tractaments aeris — si fas servir helicòpter o dron, necessites autorització de l'AESA i de l'autoritat sanitària autonòmica.
Verificació en el Registre del MITECO — el registre s'actualitza anualment; comprova que el producte continua autoritzat per a aquesta plaga abans de cada tractament.
Cronologia de la plaga a Catalunya
1972
Inici dels estudis sistemàtics de distribució altitudinal al Pirineu català. Límit documentat: ~900 m s.n.m. Aquesta és la línia base de referència per a tots els estudis posteriors de canvi climàtic.
2000
El Btk comença a substituir insecticides de síntesi com a mètode de control de referència en masses forestals catalanes. La Generalitat l'adopta com a tractament recomanat.
2005–2012
Primers estudis documentats de l'ascens altitudinal al Pirineu català (CTFC, CREAF, UAB). La processionària supera ja els 1.500 m de forma recurrent. S'avancen 2–3 setmanes els cicles en zones baixes.
2019–2021
Infestacions d'alta intensitat en comarques d'interior (Bages, Osona, Berguedà) coincidint amb períodes de sequera intensa. Detecció recurrent per sobre dels 1.800 m a la Cerdanya i l'Alt Urgell per primera vegada.
2024–2026
Límit altitudinal documentat: ~2.100 m al Pirineu. Avançament total del cicle: 3–4 setmanes en zones baixes. Actualització dels protocols de seguiment fenològic i calendaris de tractament.
Checklist d'actuacions 2026
Per a propietaris forestals i gestors de masses de pi
Instal·lar paranys de feromones abans de l'1 de juny (zones baixes) o 1 de juliol (zones d'altitud)
Registrar captures setmanals i determinar el pic de vol d'adults
Planificar el tractament amb Btk per aplicar-lo en fase L2–L3 (ajustar per altitud i any)
Verificar que el producte Btk està al Registre del MITECO per a l'any en curs
Aplicar amb temperatura superior a 10°C, sense pluja ni vent fort
Registrar el tractament al llibre de registre fitosanitari
Inspecció post-tractament a les 2–3 setmanes per avaluar-ne l'eficàcia
Per a municipis amb zones forestals o espais urbans
Identificar arbres singulars, parcs i zones recreatives amb presència de processionària
Planificar l'eliminació de bosses en arbres d'alta freqüentació abans del desembre
Senyalitzar zones amb bosses actives o processons en curs
Informar la població sobre el risc sanitari, especialment per a gossos
Coordinar amb serveis veterinaris el protocol per a animals afectats
Preguntes freqüents
La processionària del pi és perillosa per a les persones?
Sí. Els pèls urticants poden causar dermatitis, conjuntivitis, inflamació de mucoses i, en persones sensibles, anafilaxi. Els pèls romanen actius durant mesos fins i tot en bosses buides. El risc més gran és durant la processó d'enterramiento (feb–abr en zones baixes) i en la manipulació de bosses sense protecció.
Per què ha canviat el comportament de la processionària amb el canvi climàtic?
L'augment de les temperatures mínimes hivernals ha eliminat el límit tèrmic que abans restringia l'espècie a altituds baixes i marcava el ritme del cicle. El resultat són dos efectes documentats: ascens de ~900 m a ~2.100 m al Pirineu català entre 1972 i 2024, i avançament del cicle de 3–4 setmanes en zones baixes.
Quan és el millor moment per tractar contra la processionària?
Quan les larves estan en fases L2 i L3. En zones de baixa altitud de Catalunya, això correspon ara a l'octubre–novembre. En altituds mitjanes, al novembre–desembre. Al Prepirineu i Pirineu, al desembre–gener. Els paranys de feromones instal·lats des del juny són imprescindibles per determinar el moment exacte de cada any.
Puc retirar una bossa de processionària jo mateix?
Sí, però amb protecció completa: guants gruixuts (no de làtex fi), mascareta FFP2 o superior, ulleres hermètiques i roba de cobertura. Les bosses es destrueixen per incineració o immersió perllongada en aigua. Les bosses buides continuen sent perilloses: contenen pèls actius durant mesos.
Què faig si el meu gos ha tocat erugues processionàries?
Ves al veterinari immediatament, encara que el gos sembli bé. La reacció pot desenvolupar-se ràpidament. En casos greus pot causar necrosi de la llengua o anafilaxi. El temps de resposta és crític.
Necessito permís per tractar a la meva finca?
Sí. El carnet de manipulador de productes fitosanitaris és obligatori per a qualsevol aplicació, inclòs el Btk. Per a tractaments aeris amb dron o helicòpter, es necessiten autoritzacions addicionals de l'AESA i l'autoritat sanitària. Les empreses especialitzades disposen de tots els permisos.
El cucut es menja les erugues de la processionària?
Sí. El cucut comú (Cuculus canorus) és una de les poques aus capaces de consumir erugues de processionària gràcies a una adaptació del seu epiteli estomacal. El foment d'aus insectívores mitjançant caixes niu pot contribuir a la regulació natural a llarg termini, tot i que no substitueix el control directe en infestacions intenses.
La processionària pot matar arbres?
La defoliació puntual rarament mata un arbre sa. Però la defoliació completa repetida durant 3 o més anys, especialment combinada amb sequera, pot causar-ne la mort. La taxa de mortalitat en arbres amb infestacions severes i estrès hídric pot arribar al 5–30% dels peus afectats.
Fonts i referències
CREAF — Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: creaf.cat (2022–2024)
CTFC — Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya: ctfc.cat (2022–2023)
INIA — Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària. Sanitat forestal: inia.es (2022)
MITECO — Registre de Productes Fitosanitaris: miteco.gob.es
Battisti et al. (2005). Expansion of geographic range caused by increased winter temperatures. Ecological Applications 15(6): doi.org/10.1890/04-1903
Servei Meteorològic de Catalunya — Tendències climàtiques: meteo.cat (2023)
Especialista en gestión forestal preventiva con más de 10 años de trayectoria en el sector. Desde Forescat S.L. trabaja en el desarrollo de soluciones que ayudan a mejorar la salud de los bosques y a reforzar la conexión entre el sector forestal, las empresas y la sociedad. Interesado en la innovación y la sostenibilidad, colabora en iniciativas que fomentan la protección del entorno natural y la educación ambiental.
