Un ajuntament i una comunitat de propietaris comparteixen el mateix problema de fons: tenen zones verdes o forestals sota la seva responsabilitat i una obligació legal de mantenir-les, però sovint no disposen dels mitjans tècnics i econòmics suficients per fer-ho pel seu compte. Aquí entren els serveis forestals per a ajuntaments i comunitats de propietaris: desbrossaments, podes, prevenció d'incendis i gestió de la vegetació en zones públiques o comunitàries, executats per empreses especialitzades sota normativa.
Índex de continguts
1. Què són els serveis forestals per a ajuntaments i comunitats de propietaris
Són actuacions tècniques de gestió de la vegetació (desbrossament, poda, tala, control de fauna, prevenció d'incendis) executades per empreses forestals per a dos tipus de client amb necessitats diferents: l'administració pública local i les comunitats de veïns amb zones comunes forestals o enjardinades.
La diferència no rau tant en el treball de camp, que sol ser similar, sinó en qui decideix, qui paga i sota quin marc legal es formalitza l'encàrrec. Un ajuntament es regeix per la Llei de Contractes del Sector Públic. Una comunitat de propietaris es regeix pel seu propi règim de propietat horitzontal i les decisions es prenen en junta.
Aquesta distinció importa perquè condiciona terminis, documentació necessària i el tipus de proveïdor que pot optar al treball. Una empresa acostumada a treballar només amb particulars pot no estar preparada per als requisits de solvència tècnica que exigeix un ajuntament, i al revés: un proveïdor especialitzat en licitacions grans pot resultar sobredimensionat per al desbrossament puntual d'una urbanització petita.
2. Què inclou un servei forestal municipal
Un servei forestal municipal inclou, de forma habitual, desbrossament i neteja de parcel·les públiques, poda i tala d'arbrat, obertura i manteniment de franges perimetrals contra incendis, suport a brigades municipals en pics de treball estacionals i, en alguns casos, gestió de fauna urbana o control d'espècies invasores.
Els serveis més sol·licitats pels ajuntaments
- Desbrossament de parcel·les i solars municipals, manual o mecànic, segons l'accessibilitat del terreny.
- Poda i tala d'arbrat, incloent-hi arbres de gran port o de difícil accés.
- Obertura i manteniment de franges perimetrals de baixa càrrega de vegetació al voltant de nuclis urbans i urbanitzacions.
- Reforç puntual a brigades municipals a primavera i estiu, quan el creixement de la vegetació supera la capacitat del personal propi.
- Neteja de ribes, camins i marges de camins rurals.
- Gestió de fauna salvatge en entorns urbans, quan genera un problema de convivència o seguretat.
- Adequació de vegetació en parcel·les subsidiaries, tractament de la vegetació de parcel·les per reduir la propagació d'un incendi forestal.
No tots els municipis necessiten els set serveis. Un ajuntament d'interior sense massa forestal propera prioritza el manteniment de parcs i arbrat viari. Un municipi d'interfície urbanoforestal, en canvi, centra el pressupost en franges perimetrals i prevenció d'incendis.
3. Serveis forestals per a comunitats de propietaris: zones comunes i urbanitzacions
Una comunitat de propietaris pot contractar serveis forestals per a les zones comunes de la seva urbanització: desbrossament de parcel·les comunitàries, poda de l'arbrat compartit, manteniment de franges de seguretat perimetrals i neteja de camins interns. És una despesa que s'aprova en junta de propietaris com qualsevol altra partida de manteniment.
Moltes urbanitzacions confronten amb massa forestal i estan directament afectades per l'obligació de mantenir franges perimetrals lliures de vegetació combustible, una obligació que en diverses comunitats autònomes recau explícitament sobre l'òrgan de gestió o la junta de la urbanització, no només sobre l'ajuntament.
Què sol necessitar una comunitat de propietaris
Desbrossament de zones comunes, poda d'arbrat, manteniment de la franja perimetral de la urbanització, retirada de restes vegetals i assessorament sobre quines espècies plantar o eliminar per reduir el risc d'incendi (pyrojardineria).
A diferència d'un ajuntament, aquí no hi ha contracte menor ni licitació: la comunitat sol·licita pressupost, la junta l'aprova (normalment per majoria simple si és una despesa ordinària de manteniment) i es formalitza com un contracte de serveis privat.
4. Com es contracta un servei forestal públic: licitació o contracte menor
Un ajuntament contracta serveis forestals per contracte menor si el valor estimat del servei és inferior a 15.000 € (IVA exclòs), amb adjudicació directa i sense necessitat de licitació prèvia. Per sobre d'aquest import, ha d'acudir a un procediment amb publicitat, com l'obert simplificat o la licitació ordinària.
L'article 118 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP), fixa aquests llindars per a contractes de serveis i subministraments, amb un límit diferent per a obres. El contracte menor té una durada màxima d'un any, no és prorrogable i s'ha de publicar trimestralment al perfil del contractant de l'ajuntament, encara que no requereixi licitació prèvia.
| Contracte menor | Licitació (procediment obert) | |
|---|---|---|
| Import (serveis) | Inferior a 15.000 € (IVA exclòs) | Igual o superior a 15.000 € |
| Adjudicació | Directa, sense concurrència | Amb publicitat i concurrència d'ofertes |
| Durada màxima | 1 any, no prorrogable | Segons plec, habitualment plurianual |
| Documentació | Pressupost i factura | Plec tècnic i administratiu, garanties, solvència |
| Publicitat | A posteriori, trimestral | Prèvia, al perfil del contractant |
Fraccionar el contracte no és una opció
Per a un servei forestal continuat que en conjunt supera els 15.000 €, cal agrupar la necessitat i treure-la a licitació. Fraccionar el contracte per mantenir-se sota el llindar està expressament prohibit per la llei.
5. Quina normativa obliga a mantenir franges de seguretat i netejar la vegetació
L'obligació de mantenir franges de seguretat lliures de vegetació inflamable existeix a la majoria de comunitats autònomes amb risc d'incendi forestal, encara que la distància exigida varia segons el territori: a Catalunya i Extremadura sol oscil·lar entre 25 i 50 metres al voltant d'urbanitzacions i nuclis habitats, ampliable segons el nivell de perillositat de la zona.
A Catalunya, la Llei 5/2003, de mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, obliga expressament l'òrgan de gestió o la junta de la urbanització a complir amb la neteja de la franja perimetral. Si no existeix aquest òrgan constituït, la responsabilitat recau solidàriament sobre els propietaris de les finques.
L'obligació depèn de qui és el terreny, no de qui el gestiona
La normativa no distingeix entre "és un ajuntament qui ha de netejar" o "és la comunitat qui ho ha de fer": distingeix segons de qui és el terreny. La franja al voltant d'una urbanització privada, encara que confronti amb muntanya pública, sol ser responsabilitat de la comunitat de propietaris.
Cada comunitat autònoma té el seu propi decret o llei de prevenció d'incendis forestals, amb distàncies, terminis i procediments de sanció diferents. Abans de contractar qualsevol servei, tant un ajuntament com una comunitat de propietaris han de confirmar la normativa autonòmica i, si existeix, l'ordenança municipal aplicable a la seva zona concreta.
6. Com triar una empresa de serveis forestals per al teu ajuntament o comunitat
El més determinant a l'hora de triar proveïdor és que acrediti experiència prèvia amb administracions públiques o comunitats de propietaris, disposi de les certificacions necessàries i compti amb una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els treballs que executarà.
Abans de signar, convé revisar
- Experiència acreditadaamb ajuntaments o comunitats similars, no només amb particulars.
- Assegurança de responsabilitat civilvigent i amb cobertura suficient per al tipus de treball.
- Maquinària i personal propiso subcontractació clara i declarada.
- Coneixement de la normativa autonòmicade prevenció d'incendis de la zona.
- Capacitat de respostaen temporada alta (primavera-estiu), quan la demanda es dispara.
- Referències verificablesclients públics o comunitats amb qui puguis contactar.
Un error habitual és triar només pel preu. Un servei forestal mal executat, sense retirada correcta de restes vegetals o sense respectar els terminis que marca la normativa, pot derivar en sancions per a l'ajuntament o la comunitat, a més de deixar el terreny en pitjor estat del que tenia.
Necessites un servei forestal per al teu ajuntament o comunitat de propietaris? Contacta amb nosaltres i demana pressupost sense compromís.
Preguntes freqüents
Què inclou un servei forestal per a un ajuntament?
Inclou desbrossament de parcel·les públiques, poda i tala d'arbrat, manteniment de franges perimetrals de prevenció d'incendis, suport a brigades municipals i, segons el municipi, gestió de fauna salvatge o neteja de ribes i cunetes.
Com es contracta un servei forestal públic: licitació o contracte menor?
Per contracte menor si l'import és inferior a 15.000 € (IVA exclòs), amb adjudicació directa. Per sobre d'aquest llindar, és obligatori acudir a un procediment amb publicitat, com l'obert simplificat.
Pot una comunitat de propietaris contractar serveis forestals per a zones comunes?
Sí. La comunitat sol·licita pressupost i la junta de propietaris l'aprova com qualsevol despesa de manteniment. No hi ha licitació ni contracte menor: és un contracte de serveis privat entre la comunitat i l'empresa.
Quina normativa obliga a netejar franges perimetrals en urbanitzacions?
Cada comunitat autònoma amb risc d'incendi forestal té la seva pròpia normativa. A Catalunya, la Llei 5/2003 obliga l'òrgan de gestió de la urbanització o, si no n'hi ha, els propietaris de forma solidària.
Quant costa un servei de desbrossament per a un municipi petit?
No hi ha una xifra única: depèn de la superfície, el tipus de vegetació, l'accessibilitat del terreny i si el treball és puntual o de manteniment periòdic. El més fiable és sol·licitar pressupost directe amb el terreny concret sobre la taula.
Qui és responsable si una comunitat de propietaris no compleix amb la neteja forestal obligatòria?
Segons la normativa catalana, la responsabilitat recau en l'òrgan de gestió de la urbanització. Si aquest òrgan no existeix, responen solidàriament tots els propietaris de les finques afectades.
Quina diferència hi ha entre gestió forestal i manteniment forestal?
La gestió forestal és un enfocament més ampli i planificat: ordenació, aprofitament sostenible i planificació a llarg termini del terreny. El manteniment forestal és l'execució periòdica de tasques concretes (desbrossament, poda, neteja) per conservar aquest terreny en condicions segures.
Fonts i referències
- Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic, article 118, llindars del contracte menor.
- Estudi Quercus, sobre desbrossament i prevenció d'incendis forestals, variació autonòmica de l'amplada de la franja perimetral.
- Llei 5/2003, de mesures de prevenció d'incendis forestals en urbanitzacions, responsabilitat de la junta de la urbanització.
- CREAF, sobre la prevenció d'incendis forestals en urbanitzacions.
Especialista en gestión forestal preventiva con más de 10 años de trayectoria en el sector. Desde Forescat S.L. trabaja en el desarrollo de soluciones que ayudan a mejorar la salud de los bosques y a reforzar la conexión entre el sector forestal, las empresas y la sociedad. Interesado en la innovación y la sostenibilidad, colabora en iniciativas que fomentan la protección del entorno natural y la educación ambiental.
