Evolució del pressupost en prevenció i extinció d’incendis a Espanya (2000-2024)

1. Introducció

L’estiu del 2025 va deixar escenes que ningú oblida: més de 400.000 hectàrees cremades, pobles desallotjats i pèrdues humanes. No va ser un fet aïllat, sinó el reflex d’un problema de fons: Espanya ha reduït els diners destinats a prevenir incendis i manté gairebé sense canvis la despesa per apagar-los.

Aquest article repassa com ha evolucionat el pressupost en prevenció i extinció d’incendis entre el 2000 i el 2024, a partir de dades oficials del Ministeri per a la Transició Ecològica i l’Associació Nacional d’Empreses Forestals (ASEMFO).

Les conclusions són clares:

• Hi va haver retallades molt fortes en prevenció després de la crisi del 2008 (més del 50%).
• Hi ha grans desigualtats entre comunitats autònomes, deixant les zones rurals més exposades amb menys recursos.
  

El missatge és directe: no invertir en prevenció surt molt més car, no només en diners, també en vides i en la pèrdua de patrimoni natural.

2. Estratègies i evolució pressupostària

Augment i caiguda de la despesa

A començaments dels 2000 la inversió forestal va créixer de manera constant. El 2009 es va assolir el rècord: 1.742 milions d’euros en total, dels quals 364 milions es van destinar a prevenció.

Amb la crisi del 2008 tot va canviar. El 2011, la prevenció es va reduir a 142 milions, una retallada del 57% en un sol any. Des d’aleshores mai no va tornar als nivells anteriors. El 2022, amb prou feines arribava als 175 milions, la meitat que el 2009. Mentrestant, la despesa en extinció s’ha mantingut estable al voltant de 417 milions d’euros anuals.

Això reflecteix una decisió errònia: es va retallar en allò que no es veu (prevenir) i es va mantenir allò urgent (apagar focs). Però apagar sense prevenir és com treure aigua d’un vaixell sense arreglar el forat.

Desigualtat territorial

Com que la gestió depèn de les comunitats autònomes, les diferències són enormes:

• Andalusia encapçala amb més de 300 milions el 2022, fins i tot més que el mateix Estat.
• Castella i Lleó o Castella-la Manxa superen els 100 milions cadascuna.
• A l’altre extrem, Cantàbria i Navarra amb prou feines ronden els 7-8 milions.

No es tracta només de la mida o de la població. També hi influeixen les prioritats de cada govern i la capacitat econòmica. Zones amb grans masses forestals i menys recursos, com Castella i Lleó o Extremadura, no poden gastar per hectàrea el mateix que regions urbanes com Madrid, on la diferència arriba a ser 50 vegades més gran.

A això s’hi suma la manca de transparència: el 2023 Greenpeace va denunciar que només quatre comunitats donaven informació clara del que inverteixen en prevenció, cosa que dificulta una estratègia comuna a tot el país.

Factors demogràfics i ambientals: una tempesta perfecta

Les retallades no actuen soles, es combinen amb altres factors que fan créixer el risc:

• Canvi climàtic: estius més llargs, temperatures extremes i sequeres creen l’ambient ideal per a focs incontrolables.
• Despoblament rural: en buidar-se el camp, s’han abandonat pràctiques com la ramaderia extensiva o l’aprofitament forestal, que mantenien els boscos nets.
• Manca de professionals: les retallades després del 2008 van fer que molts treballadors forestals abandonessin el sector. Avui falten mans i experiència, sobretot en zones despoblades.
  

El resultat és clar: tenim més bosc que mai (18 milions d’hectàrees davant de 12 milions als anys 70), però menys mitjans humans i econòmics per cuidar-lo.

3. Impacte i oportunitats

L’impacte dels incendis és brutal. Apagar un incendi costa uns 19.000 € per hectàrea. Només el 2025, extingir les gairebé 100.000 ha cremades suposarà més de 1.800 milions d’euros, més que tot el pressupost forestal del país. I això sense comptar danys en biodiversitat, turisme, salut o la pèrdua de pobles sencers.

Però no tot és negatiu: també hi ha oportunitats.

• Prevenir surt a compte: cada euro destinat a netejar boscos, crear tallafocs o donar suport a la ramaderia extensiva estalvia desenes en extinció.
• Solidaritat entre territoris: un fons estatal o europeu podria equilibrar les diferències entre comunitats, perquè cap no quedi desprotegida.
• Revitalitzar el medi rural: impulsar ocupació forestal, programes com les “ovelles bomberes” i activitats que donin vida econòmica al camp reduiria el risc d’incendis i alhora fixaria població.
  
• Apostar per la innovació: drons, sistemes de detecció primerenca i dades obertes permetrien avançar-se al foc i coordinar millor la resposta.
  

4. Conclusió

Entre el 2000 i el 2024, Espanya ha retallat just en allò que més necessitava: la prevenció d’incendis. Les retallades després del 2008 mai no es van recuperar, i les desigualtats entre comunitats deixen els territoris més vulnerables amb menys protecció.

Si a això hi sumem un clima cada cop més extrem i l’abandonament del món rural, el resultat són incendis més freqüents, més ràpids i més destructius.

Però encara hi ha temps per canviar. Si entenem que la prevenció no és una despesa, sinó una inversió, Espanya podrà estalviar milers de milions, salvar vides i protegir la seva riquesa natural.

L’estiu negre del 2025 és un advertiment dolorós, però també una oportunitat: invertir avui perquè el futur no es cremi demà.

5. Fonts principals

• ASEMFO (Ministeri de Transició Ecològica) – Informes d’inversió forestal 2000-2022.
• RTVE Notícies – La massa forestal ha crescut, però la inversió cau.
• Cadena SER – Espanya redueix un 51% la prevenció d’incendis des del 2009.
• ABC– Dades per comunitats: de Galícia a Extremadura i Castella i Lleó.
• Newtral – Diferències autonòmiques: Andalusia, Castella-la Manxa, Cantàbria, Navarra.
• Greenpeace (2023) – Denúncia sobre manca de transparència en pressupostos autonòmics.