1. Introducció
A Espanya hi ha una gran diferència en com les comunitats autònomes inverteixen en la prevenció d’incendis. Andalusia és la que més ha destinat a aquestes tasques, amb més de 1.143 milions d’euros entre 2005 i 2022. En l’extrem contrari, Catalunya amb prou feines ha dedicat 40,3 milions en aquest mateix període, situant-se entre les últimes, juntament amb les Balears, Cantàbria, el País Basc, Astúries i Navarra.
La poca inversió i desigualtat també es reflecteix si mirem la despesa per habitant o el pes de la prevenció dins dels pressupostos regionals. Algunes comunitats destinen només uns cèntims per cada 100 euros del seu pressupost.
Això té conseqüències clares: les regions amb menys inversió acumulen més vegetació any rere any sense gestionar, cosa que augmenta el risc i la intensitat dels incendis forestals en aquesta zona. A més, moltes d’aquestes zones coincideixen amb territoris amb condicions climàtiques extremes, grans masses forestals contínues i denses o problemes de despoblament rural. Comunitats com Galícia, Astúries o Cantàbria, tot i no estar entre les que més inverteixen, tenen proporcions altes del seu territori cremat en els últims anys.
En resum: la inversió en el món rural i en prevenció d’incendis a Espanya és desigual i insuficient.
Qui gasta més en prevenció?
Entre 2005 i 2022, Andalusia va ser la primera en inversió amb 1.143 milions d’euros, seguida de Castella-la Manxa (653 milions) i Extremadura (294 milions). Catalunya, en canvi, només va destinar 40 milions, i Navarra amb prou feines 12 milions.
Inversió total per comunitat (2005-2022):
- Andalusia: 1.143 M€
- Castella-la Manxa: 653 M€
- Extremadura: 294 M€
- Catalunya: 40 M€
- Navarra: 12 M€
Inversió per càpita
Castella-la Manxa i Extremadura destaquen amb més de 15 € per habitant a l’any. Catalunya i Navarra no arriben als 0,7 €, cosa que significa que algunes comunitats inverteixen fins a 20 vegades menys per persona en prevenció.
Pes en els pressupostos autonòmics
L’esforç relatiu és baix. El 2022, Extremadura va destinar un 0,34% del seu pressupost a prevenció, Galícia un 0,14% i Andalusia un 0,08%. Castella i Lleó va dedicar amb prou feines un 0,01% i Catalunya xifres gairebé simbòliques. Cap comunitat supera el 0,5% de la seva despesa total en aquesta partida.
El problema és evident: el món rural i els treballs en gestió forestal planificada no es prioritzen en els pressupostos, cosa que deixa les muntanyes acumulant més i més vegetació cada any i cada vegada més exposades a grans incendis forestals devastadors.
2. Comunitats amb major risc
Els incendis afecten sobretot el nord-oest peninsular.
- Castella i Lleó és la comunitat amb més superfície calcinada des del 2000: gairebé 793.000 hectàrees.
- Galícia ocupa el segon lloc amb unes 761.000 hectàrees.
Si parlem en proporció al territori:
- Cantàbria ha perdut el 35,5% de la seva superfície.
- Astúries, el 26,6%.
- Galícia, el 25,7%.
La contradicció és clara: les comunitats amb més superfície arrasada no són les que més han invertit en prevenció. Astúries, Cantàbria i Galícia han tingut pressupostos modestos malgrat enfrontar-se als majors percentatges de territori cremat.
3. Com revertir la tendència
Evolució històrica de l’esforç en prevenció
Espanya va assolir el 2009 un màxim de 350 milions d’euros anuals en prevenció. Després de la crisi del 2008, les retallades van reduir el pressupost a menys de la meitat: 175 milions el 2022.
- Andalusia va retallar un 67% en aquest període.
- Castella i Lleó, un 86%.
- Galícia amb prou feines va reduir un 5%.
- Catalunya, tot i amb xifres baixes, va duplicar la seva inversió des del 2009.
El 2025 es veuen senyals de canvi: Andalusia ha aprovat 146 milions, Castella-la Manxa 60 milions i Castella i Lleó ha elevat el seu pressupost a 74 milions. Tot i així, aquestes millores reactives al problema, arriben després de més d’una dècada de molt baixa inversió.
Tendències demogràfiques i risc d’incendis
El despoblament rural i l’envelliment de la població en aquestes zones empitjoren la situació. L’abandonament de l’agricultura i la ramaderia extensiva i moltes de les activitats i aprofitaments forestals ha causat la desaparició d’un mosaic territorial i tallafocs mantinguts de forma indirecta, cosa que provoca que les muntanyes acumulin més matoll i biomassa sense gestionar any rere any.
El 99,6% dels municipis més despoblats d’Espanya han patit incendis en els últims 30 anys. Això reflecteix com el foc afecta especialment l’Espanya buidada.
Algunes iniciatives busquen frenar aquesta tendència, com el pasturatge preventiu o la creació d’ocupació forestal local. La gestió social del territori es converteix en un element tan important com la inversió econòmica.
4. Impacte: desigualtats i conseqüències
La manca d’inversió deixa les muntanyes més carregades de vegetació, vulnerables i genera costos més grans a llarg termini. Espanya gasta un 137% més en extinció que en prevenció. És a dir, s’inverteix més a apagar incendis que a evitar-los.
L’evidència és clara: cada euro destinat a prevenció pot estalviar fins a deu en danys i en extinció. No obstant això, comunitats amb alt risc, com Castella i Lleó o Astúries, han mantingut durant anys pressupostos mínims i després han pagat el preu en forma d’incendis devastadors.
5. Conclusió
La prevenció d’incendis forestals a Espanya afronta tres grans reptes:
- Manca d’inversió en gestió: grans diferències entre comunitats i un pes mínim en els pressupostos per gestionar les muntanyes i ajudar a promoure iniciatives de creixement econòmic del sector rural.
- Major risc als nostres boscos: zones com Cantàbria o Galícia han cremat en proporcions alarmants i els nostres boscos continuen acumulant vegetació any rere any.
- Demografia adversa: el despoblament i l’envelliment del primer sector deixen la muntanya desatesa i mancada d’economia rural, cosa que augmenta el combustible vegetal dels boscos per no ser rendible actuar-hi.
Recomanacions clau:
- Augmentar el finançament fins a assolir la mitjana europea,
- Reduir una càrrega documental i burocràtica exagerada per als actors del sector primari
- Promoure i finançar actuacions de gestió forestal sostenible.
- Apostar per un sector rural fort com a motor econòmic al nostre país
En resum, invertir en prevenció és invertir amb intel·ligència. Sense una estratègia real i equilibrada, el foc continuarà arrasant cada estiu el que s’intenta estalviar a l’hivern.
6. Fonts
- Associació Nacional d’Empreses Forestals (ASEMFO) / Ministeri per a la Transició Ecològica – dades 2005-2022
- Verificat (25/08/2025) – rànquing d’inversió i superfície cremada
- Cadena SER (15/08/2025) – retallades 2009-2022
- VerificaRTVE (23/08/2025) i Newtral – pressupostos 2025
- Eurostat / 20minutos – comparació UE
- Greenpeace (2025) – cost de no prevenir
- 20minutos (17/08/2025) – despoblament i risc d’incendis
Especialista en gestión forestal preventiva con más de 10 años de trayectoria en el sector. Desde Forescat S.L. trabaja en el desarrollo de soluciones que ayudan a mejorar la salud de los bosques y a reforzar la conexión entre el sector forestal, las empresas y la sociedad. Interesado en la innovación y la sostenibilidad, colabora en iniciativas que fomentan la protección del entorno natural y la educación ambiental.
